a no tenir èxit, a no fer bé les coses
John Galt (seudònim)
El mon d’avui (i axis ens va) tot són desincentius a no tenir èxit, a no fer bé les coses:
• Si tens dipòsits de més de 100k€ ets un lladre i per tant et confisquen impunement. Si els tens de menys ets un pobre ciutadà- víctima, surts al carrer amb un pitó, els politics s’espanten (de la pèrdua de vots) i no et passa res. Si ets rus ets un delinqüent directament.
• Si analitzes les inversions i mires el que signes et pugen els impostos per pagar aquells que van signar preferents i altres productes temeraris. Si els hi hagués anat bé estarien cobrant interessos pers sobre dels teus. Els hi ha anat malament i els prudents tenim que pagar la desfeta.
• Si mires si pots pagar una vivenda i la corresponent hipoteca ets un tonto. Lo intel•ligent es agafar-la ben grossa i si no la pots pagar desprès de estar mesos o anys sense pagar, surts al carrer toques el pito es canvien les regles del joc (dació en pagament) i llestos. No passa res. Si el Banc que la va donar te problemes, no hi ha problema perquè ja pagaran els tontos dels estalviadors.
• El mateix passa amb les cobertures de tipus d’interès. Com que han baixat, ara els Bancs perden els plets. Si haguessin pujat ningú reclamaria.
• A més de la escandalosa progressivitat del impost de la renda, tributes per patrimoni amb uns mínims cada cop més baixos (sobre uns diners que ja han pagat un IRPF), no tens accés a beques, no tens accés a preus subvencionats de medicaments ni transports ni tantes altres coses en les que es discrimina en funció dels ingressos o del patrimoni.
• Si com a directiu cobres un bonus negociat amb la propietat ho te que saber tothom, ets sospitós i en qualsevol cas et matxaquen fiscalment.
La lliçó es clara. Millor fer poc, guanyar poc, tenir poc i córrer molt risc. Si surt malament soc tonto i han de pagar els demes. Si surt be m’ho quedo jo.
Ningú sembla adonar-se compte que si ningú arrisca el sistema s’ensorrarà. I si el que arrisca no pot gaudir del seu èxit ningú arriscarà. Això també implica que el que arrisca i perd te que pagar i no val a dir que no sabia el que feia. (excepte en ocasions excepcionals).
La gent competent i amb ganes de fer coses marxarà i aquí ens repartirem la misèria.
• Si tens dipòsits de més de 100k€ ets un lladre i per tant et confisquen impunement. Si els tens de menys ets un pobre ciutadà- víctima, surts al carrer amb un pitó, els politics s’espanten (de la pèrdua de vots) i no et passa res. Si ets rus ets un delinqüent directament.
• Si analitzes les inversions i mires el que signes et pugen els impostos per pagar aquells que van signar preferents i altres productes temeraris. Si els hi hagués anat bé estarien cobrant interessos pers sobre dels teus. Els hi ha anat malament i els prudents tenim que pagar la desfeta.
• Si mires si pots pagar una vivenda i la corresponent hipoteca ets un tonto. Lo intel•ligent es agafar-la ben grossa i si no la pots pagar desprès de estar mesos o anys sense pagar, surts al carrer toques el pito es canvien les regles del joc (dació en pagament) i llestos. No passa res. Si el Banc que la va donar te problemes, no hi ha problema perquè ja pagaran els tontos dels estalviadors.
• El mateix passa amb les cobertures de tipus d’interès. Com que han baixat, ara els Bancs perden els plets. Si haguessin pujat ningú reclamaria.
• A més de la escandalosa progressivitat del impost de la renda, tributes per patrimoni amb uns mínims cada cop més baixos (sobre uns diners que ja han pagat un IRPF), no tens accés a beques, no tens accés a preus subvencionats de medicaments ni transports ni tantes altres coses en les que es discrimina en funció dels ingressos o del patrimoni.
• Si com a directiu cobres un bonus negociat amb la propietat ho te que saber tothom, ets sospitós i en qualsevol cas et matxaquen fiscalment.
La lliçó es clara. Millor fer poc, guanyar poc, tenir poc i córrer molt risc. Si surt malament soc tonto i han de pagar els demes. Si surt be m’ho quedo jo.
Ningú sembla adonar-se compte que si ningú arrisca el sistema s’ensorrarà. I si el que arrisca no pot gaudir del seu èxit ningú arriscarà. Això també implica que el que arrisca i perd te que pagar i no val a dir que no sabia el que feia. (excepte en ocasions excepcionals).
La gent competent i amb ganes de fer coses marxarà i aquí ens repartirem la misèria.
0 comentarios:
Publicar un comentario