Publicado en Liberal.cat el 21 de septiembre de 2011
El redactor típic de la secció d’economia de qualsevol diari només necessita saber dues coses per construir el titular de l’endemà. Primer mira el moviment que hi ha hagut als principals índex borsaris durant el dia i apunta: “han pujat”. Després mira les notícies del dia i s’apunta la que –li sembla– pot tenir més rellevància econòmica: “Els republicans han guanyat les eleccions a USA”. Ja ho té: “Els mercats borsaris reaccionen amb alces a la victòria republicana”. Així de fàcil!
Aquest raonament naïf i simplificador de post hoc ergo propter hoc ens el fan menjar cada dia. “La Borsa rep amb eufòria el rescat grec”; “Wall Street agraeix les dades positives de la indústria manufacturera”. Però la veritat és que ni el redactor típic d’una secció d’economia ni jo sabem perquè ha baixat o ha pujat la borsa. Milers d’inversors venen i compren accions cada dia. Hi ha dies que resulta que es vol vendre més, i la borsa baixa, i altres en què es vol comprar més, i la borsa puja. La intuïció, la sospita, la informació o el que sigui que ha fet comprar o vendre a cadascun dels inversors és una cosa que se’ls ha de preguntar a ells, un per un, si es vol saber del cert.
Un analista del Wall Street Journal, un dia que havia pujat la Borsa i hi havia bones notícies per l’economia, deia això: “Els inversors, optimistes, celebren la publicació de dades favorables al mercat provocant la segona pujada més forta registrada mai a l’índex del Dow Jones Industrial”. Un altre dia, també amb bones notícies per l’economia però amb una forta baixada a la Borsa, el mateix diari s’havia d’estirar una mica més la patilla per explicar la situació: “Les bones notícies per l’economia del país van comportar males notícies per la Borsa. La bonança econòmica crea expectatives d’inflació i augmenta el risc que la Reserva Federal apugi els tipus d’interès de nou, la qual cosa espanta els inversors”. No hi ha cap contradicció a nivell teòric. La borsa puja o baixa depenent de les expectatives dels inversors, que poden esperar qualsevol cosa, i això permet improvisar una explicació per a qualsevol moviment borsari. Només cal posar-hi imaginació. Ara bé, no deixen de ser especulacions.
És cert que hi ha algunes regularitats en el comportament dels inversors; certes reaccions generalitzades. Tot i així, l’error comú no és desconèixer-les, sinó creure-se-les en excés. La limitació dels periodistes i economistes a l’hora d’interpretar els moviments de la Borsa és la mateixa que encotilla el govern a l’hora de preveure la reacció a una determinada política. S’ha de ser conscient de la pròpia ignorància. S’ha de ser conscient, en definitiva, que no sabem què està pensant cadascun dels agents econòmics que reaccionarà a la nostra política. I aquesta és la primera limitació del govern.
http://www.liberal.cat/economia/post-hoc-pero-no-sempre-propter-hoc/
0 comentarios:
Publicar un comentario